El Palau Maricel fue construido en 1910 por encargo del millonario nordamericano Charles Deering (1852-1927). El palau es dreça sobre un conjunt de cases de pescadors que vorejaven el carrer Fonollar, i l´antic Hospital de Sant Joan. Durant el segle XIX va ser engrandit i remodelat. Un corraló enllaça el Baluard amb la plaça de l’Ajuntament i els sitgetans, d’ençà de l’aparició de Deering, l’anomenaven irònicament La Quinta Avenida.
Com El Cau Ferrat, el Maricel no mostra un exterior ostentós. Més que no pas un palau vol semblar una casa major de poble. Distribuit a l’entorn de dos grans espais, el saló Daurat i el saló Blau, concebuts com a salons de reunió es distribuïen les col·leccions de brodat, ferros forjats, vidres, mobles, tapissos i pintura antiga i moderna que Deering havia reunit per Espanya, salvant moltes d’aquelles peces d’una destrucció segura. Però Maricel, al contrari que El Cau Ferrat, no estava destinat a resistir el pas del temps. El 1912 Deering va tornar al seu país i es va endur una bona part de la seva col·lecció.
Actualment, els salons del palau Maricel i les seves terrasses, decorades amb ceràmica popular, s’utilitzen per fer recepcions, congressos i concerts. La part de Mar conté el Museu Maricel, que disposa de diverses col·leccions relacionades amb Sitges, el modernisme i el col·leccionisme d’art.
